Oficina Jove de la Selva | Cap a identitats plurals per comprendre’ns millor
1785
post-template-default,single,single-post,postid-1785,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Cap a identitats plurals per comprendre’ns millor

Cap a identitats plurals per comprendre’ns millor

Som conscients que ja fa uns dies dels atemptats a Barcelona i Cambrils, però no ens ha estat fàcil reaccionar davant aquesta atrocitat i per això ara escrivim aquestes reflexions personals.

Ens colpegen i interpel·len les joves edats de tots els terroristes implicats, edats amb les que nosaltres treballem cada dia.

És cert que l’adolescència i la joventut és una època de canvis, de construcció de la identitat, de creixement, d’experimentació, de transicions.

És cert que els infants, joves i adolescents que han arribat a Catalunya en edats molt joves o bé ja han nascut aquí però les seves famílies són immigrades de primera generació, segons el nostre parer, viuen en una situació desigual, sense igualtat d’oportunitats, encara que han crescut en una societat de la qual en formen part i és la seva pròpia.

És cert doncs, en conseqüència, que en general les polítiques d’acollida i integració no han estat enfocades a incloure i sumar des d’una perspectiva intercultural, sinó més aviat han anat encaminades a reforçar les diferències. I aquí ens tirem pedres sobre la pròpia teulada, perquè encara som poc capaços de pensar espais joves i polítiques de joventut tenint en compte aquesta perspectiva que ha de permetre acompanyar i donar resposta a la pluralitat i diversitat del col·lectiu jove d’avui.

És cert que el concepte en sí d’integració, entès com que les persones s’han d’adaptar al context on estan, assimilant la cultura i les costums del lloc, no es correspon a la societat globalitzada i líquida en la que vivim avui en dia, on la construcció de coneixement, saber i experiència ha de ser col·lectiva i conjunta.

Però tot i aquestes certeses, encara ens deixa paralitzades i sense respostes els esdeveniments ocorreguts que condemnem rotundament.

Però tot i la complexitat del moment, som de les que pensem que no podem deixar pas a discursos i actituds xenòfobes i racistes, a tornar a parlar de nosaltres vosaltres caient en estereotips per raó d’origen cultural que separen i simplifiquen sense donar opció a buscar els punts en comú de les persones.

Amin Maalouf planteja i aposta per una construcció de les identitats que sigui plural i diversa, que permeti identificar-se amb múltiples pertinences per trobar punts en comú entre persones que d’entrada podríem semblar totalment diferents. Perquè la construcció de la identitat única, monolítica i estàtica, com per exemple identificar-se o que t’identifiquin només com a “immigrant” o com a “musulmà”, fomenta l’enfrontament i en darrer lloc el conflicte. En canvi, que et puguis definir com a “catalana i marroquina i dona i musulmana i jove i heterosexual i futbolista i lectora i …” dóna opcions a traçar més ponts i relacions entre les persones, i en conseqüència a que més conciutadans no es sentin estranys a casa seva. En la mesura que assumim totes les identitats que ens conformen, podrem comprendre’ns millor a nosaltres mateixos i també als altres.